Crocus sativus L.
Iridàcies
La primera referència escrita la trobem a l’any 1881 però el seu cultiu va ser introduït a la península pels àrabs. A l’àmbit d’estudi és molt minoritari (Navarro, 1881). A Castella la Manxa, es produeix de manera extensiva i concentra bona part de la producció a nivell peninsular.
Planta herbàcia perenne que té un bulb de resistència recobert per una túnica reticulada de fibres molt aspres. Les fulles són lineals, gairebé cilíndriques, erectes i de color verd fosc. Normalment, té entre 6 i 10 fulles que sobrepassen a les flors.
La sembra directa, tradicionalment, es fa entre els mesos de maig i juny. Consisteix en l’obertura de rases de 20cm de profunditat i la col·locació dels bulbs cada 5 cm. La recol·lecció es realitza a finals d’octubre i primers de novembre.
Com a condiment de plats. Se li atribueixen propietats per combatre la tos expectorant. També, es cita com a tònic i estimulador de la gana.
Sense estoc