Patata del bufet negre

Solanum tuberosum L.

Solanàcies

Des de 1926 tenim referències del cultiu d’aquesta varietat. Segons s’indica, a mitjans del s.XIX va entrar de França amb el nom comercial d’ Institut Beauvais (Bretanya francesa). El seu cultiu continuat entre la terra baixa –producció- i la terra alta –llavor- ha generat una adaptació al nostre clima. Històricament, els centres productors de la llavor d’aquesta patata eren l’Alt Urgell, el Solsonès -la muntanya d’Alinyà- i diverses zones elevades del Berguedà.

Morfologia

Planta anual, herbàcia i tuberosa que no supera els 90cm d’alçada, poc vigorosa. Fulles pinnades amb 7 folíols. De color verd clar i de forma lanceolada disposades en espiral al voltant de les tiges. Les patates són blanques amb la pell llisa. Tenen diversos ulls enfonsats. La flor és lila a diferència del buffet blanc que és blanca.

Agronomia

Tradicionalment s’ha fet la sembra per Sant Josep i vist que la patata del bufet és de cicle llarg, s’arrencaven al setembre en zones de l’interior o de muntanya. A la plana del Vallès, on les condicions de calor a l’estiu eren més dures, es procedia al seu arrencat durant el més de juliol.

Consum

Especialment cremosa, per a consum en purés.

Mostres emmagatzemades al banc de llavors

Sense estoc