Cynara scolymus L.
Compostes
L’any 1881, es citava el cultiu de la carxofa morada a la península. Moltes referències orals indiquen que aquesta carxofa és la descendent de la carxofa violeta de Provença (Navarro, 1881).
Les fulles són glauques, amb lòbuls dentats i dividits i de fins a 60 cm de llargada i 30 cm d'ample disposades en roseta. La part superior és de color verd clar i la inferior és blanquinosa. El cos floral té aigües vermelloses i és pla de la part superior.
Les estaques es fan a l’abril -en aquesta fase, s’ha de transplantar amb fulla- i a l’agost – les estaques no tenen fulles i les gemes estan a punt de brotar (J. Esteves, com. pers.)-. En tots els casos, s’han de fer les operacions en lluna vella, per tal d’incrementar l’arrelament.
Majoritàriament en fresc i especialment, el cor de la carxofa.
Sense estoc